Carreres per Muntanya

Dins de l’esport de muntanyisme trobem un gran nombre de modalitats com l’escalada, expedicions, carreres per muntanya, etc. Amb persones cegues s’han fet proves i xicotetes experiències en moltes d’aquestes modalitats, però trobem el treball més desenvolupat en la “barra direccional” que serveix des d’activitats de senderisme fins per a grans expedicions.

Es tracta d’una barra d’entre 2,5 i 3 m., de longitud, a la qual s’agarren dues guies, un davant i un altre darrere, i l’esportista amb discapacitat visual al mig.

Els competidors/as seran sempre persones amb discapacitat visual greu, amb classificació B1 o B2/B3, d’acord amb el que es preveu en els Estatuts de la FEDC i en la normativa de classificació visual vigent a cada moment. A aquests els acompanyaran guies o esportistes de suport que són aquelles persones sense discapacitat visual, que tenen com a comesa col·laborar amb els/les competidors/as, a fi de que puguen prendre part en les proves de manera segura.

La distància serà d’un mínim de 15 i un màxim de 30 quilòmetres amb un desnivell entre 450 i 1.500 metres positius. El nivell de la prova serà sempre valorat per la FEDC per a seleccionar aquelles carreres en les quals els/les esportistes puguen participar amb la major seguretat.

En aquesta modalitat, s’han aconseguit grans assoliments. Homes i dones amb discapacitat visual i cecs totals, han fet cim en diversos dels pics més alts del planeta com són Kilimanjaro, Aconcagua, Elbrús, Mont Blanc i Cotopaxi.

En la FEDC s´ofereix un circuit de Carreras per Muntanya, en coordinació amb la Federació Espanyola d’Esports de Muntanya i Escalada (FEDME), i dins de les proves que aquesta federació té dins del seu calendari del circuit nacional.