Select Page

ESPORT i DISCAPACITAT AUDITIVA

L’esport per a persones amb discapacitat auditiva no necessita adaptació pel que fa a la condició física ja que la seua complexió és idèntica a la de les persones sense discapacitat, però si és adaptat a la seua condició de discapacitat auditiva. Aquesta adaptació només es defineix com a ajuda visual a les indicacions dels entrenadors, monitors, jutges i/o àrbitres en plena competició o classe. Es tracta d’adaptar les tècniques de desenvolupament de les normes aplicades a l’esport en acció.

Un esportista és declarat sord o causant de la seua pèrdua auditiva, és perquè té una resta auditiva mínima de 55 decibels de pèrdua, en totes dues oïdes, seguint a la normativa de EDSO i ICSD. A més, per normativa, els esportistes no podran fer ús dels audiòfons, implants coclears o altres ajudes tècniques, durant la competició.

L’esport per a sords no està inclòs dins del moviment paralímpic internacional. L’esdeveniment de major importància són els Jocs Sordolímpicos organitzats pel Comité Internacional d’Esports per a Sords que se celebren cada 4 anys, justament 1 any després dels Jocs Olímpics i Paralímpics.

 

Algunes de les modalitats més practicades són:

  • atletisme
  • bàsquet
  • bowling
  • ciclisme
  • escacs
  • futbol
  • futbol sala
  • natació
  • pàdel
  • petanca
  • tennis
  • tennis taula