Select Page

GOALBALL

Des de la seua invenció com a teràpia per a rehabilitar als soldats ferits en la II Guerra Mundial, el goalball s’ha estés per tot el món. Ho practiquen esportistes cecs o amb discapacitat visual que utilitzen una pilota sonora i s’ha convertit en un dels esports d’equip més emocionants dins del programa paralímpic.

El goalball enfronta a dos conjunts de tres jugadors en una pista interior marcada amb línies tàctils. En cada extrem hi ha una porteria de 9 metres de llarg per 1,3 d’alt, en la qual els membres de l’equip contrari han de ficar la pilota després de llançar-lo rodant per la pista. Tots els esportistes poden tirar i també tots han de defensar les seues porteries amb el cos.

Per a permetre que practiquen aquest esport persones amb diferents graus de discapacitat visual, els jugadors han de portar un antifaç que els cobrisca per complet els ulls. A més, el pavelló ha de romandre en silenci durant tot el partit, per a permetre que tots dos equips puguen escoltar la pilota sonora. Només es permet cridar i aplaudir quan es marca un gol.

La primera vegada que es va disputar un partit de goalball en uns Jocs Paralímpics va ser a Toronto 1976, encara que només a manera d’exhibició. La seua inclusió definitiva es va produir en Arnheim 1980, per a la categoria masculina, i a Nova York i Stoke Mandeville 1984 per a la femenina.