halterofília
Practicat per esportistes de més de 100 països, l’halterofília és una de les disciplines paralímpiques que més ràpid s’han estés pel món.
La modalitat de press de banca la practiquen esportistes amb discapacitat física (lesió medul·lar, amputació, paràlisi cerebral o d’un altre tipus), que han de reunir uns criteris mínims d’elegibilitat basats en les seues capacitats. Una vegada seleccionats, els halteròfils s’agrupen en funció del seu pes corporal i no de la seua lesió, en deu categories masculines i altres tantes femenines.
Durant la competició, l’esportista ha de ser capaç de baixar la barra amb els pesos fins al pit, deixar-la quieta i elevar-la completament fins a deixar els colzes estesos al màxim i bloquejats. Els esportistes disposen de tres intents cada vegada que s’afig pes i gana aquell que haja sigut capaç d’alçar més quilos.
Els primers Jocs Paralímpics en els quals es va practicar l’alçament de pes en categoria masculina van ser els de Tòquio 1964, mentre que les dones no van debutar fins a Sidney 2000.