Select Page

HÍPICA

Els esportistes amb discapacitat participen des de fa molt temps en activitats eqüestres, ja siga com a rehabilitació o com a afició. El domatge paralímpic, no obstant això, va començar a desenvolupar-se en els anys 70 i les seues primeres competicions es van celebrar a Gran Bretanya i als països escandinaus. Des de llavors, aquest esport obert a totes les discapacitats s’ha expandit pel món, de manera que ara es practica regularment en més de 40 països.

En el programa dels Jocs Paralímpics es disputen tres proves de domatge: la d’Equips, formats per tres o quatre genets; la Individual i la d’Estil Lliure, en la qual cada esportista pot triar els moviments i la música. En totes elles, geneta i cavall han d’anar en harmonia, generant una imatge de lleugeresa i ritme.

Per a calcular el resultat de la competició per Equips se sumen aquesta prova i la Individual, encara que només es tenen en compte les puntuacions dels tres millors genets. Mitjançant aquest sistema, s’obliga a tots els esportistes a participar en Equips, encara que el seu país no compte amb suficients representants com per a formar conjunt.

Per a concedir les medalles individuals, en canvi, es valoren tant el propi exercici com el d’Estil Lliure. Els genets paralímpics s’agrupen en cinc graus segons la seua discapacitat, en funció dels quals augmenta la complexitat dels moviments a realitzar.

  • Grau I: competeixen aquells esportistes amb afectació severa de les quatre extremitats i el tronc. Normalment són usuaris de cadira de rodes o caminen però amb una marxa inestable.
  • Grau II: són esportistes amb afectació severa de tronc i mínima en els membres superiors; o afectació moderada de tronc, membres inferiors i membres superiors. A més, solen utilitzar cadira de rodes en la vida diària.
  • Grau III: esportistes amb afectació severa dels membres inferiors, amb una afectació mínima o inexistent en el tronc; o afectació moderada de les quatre extremitats i el tronc. Alguns d’aquests esportistes pot ser que utilitzen cadira de rodes en la vida diària.
  • Grau IV: esportistes que tenen una deficiència severa en les extremitats superiors; o una afectació moderada dels quatre membres; o baixa alçada. Els esportistes de Grau IV solen ser capaços de caminar i generalment no necessiten cadira de rodes. També s’inclouen en aquest grau a esportistes amb deficiències visuals que siguen cecs totals.
  • Grau V: esportistes amb una deficiència moderada en la força muscular, rang de moviment, o deficiència lleugera en una extremitat o moderada en dues d’elles; o els que tenen discapacitat visual amb resta de visió.

Aquest sistema de classificació garanteix que es valoren els mèrits i no la discapacitat de l’esportista en cada competició. A més, està permés l’ús d’assots, barres per a connectar les regnes i fins i tot senyals sonors per als genets cecs.

En 1984 es van celebrar les primeres competicions d’hípica en uns Jocs Paralímpics, encara que només s’han celebrat de manera consecutiva des d’Atlanta 1996.