RUGBI C.R.

El rugbi en cadira de rodes és un esport practicat per dos equips de quatre jugadors en una pista interior de la grandària de les quals s’utilitzen en el bàsquet, el rugbi en cadira de rodes es juga amb una pilota blanca idèntica a les usades en el voleibol. L’objectiu és travessar amb la pilota la línia de fons del camp rival.

En el rugbi en cadira de rodes, els jugadors s’agrupen en set classes esportives que van des del 0.5 per als esportistes amb major afectació fins al 3.5 fins als més lleus, tots ells amb afectació en braços i cames. El màxim de punts que poden sumar els quatre jugadors d’un equip en la pista és 8, per a permetre que els esportistes amb major discapacitat també participen.

El xoc entre les cadires de rodes sí que està permés, però no ho està el contacte físic entre els jugadors. Aquesta disciplina, per tant, requereix competidors dotats de grans dosis d’habilitat i fortalesa.

La primera vegada que es va poder veure aquest esport en uns Jocs Paralímpics va ser a Atlanta 1996, encara que només a manera d’exhibició. En Sidney 2000, ja es va disputar com a esdeveniment amb medalles.