Select Page

tennis taula

Amb 31 medalles d’or en joc i prop de 300 participants, el tennis de taula és un dels esports més nombrosos del programa paralímpic. Sorgit a la fi del segle XIX com a entreteniment per a les famílies nobles britàniques, en l’actualitat és l’esport practicat per més gent en el món.

El tennis de taula paralímpic es juga de manera similar al practicat per persones sense discapacitat, encara que el sistema de puntuació és molt diferent. En la modalitat paralímpica, els partits es juguen a cinc sets, i cadascun d’ells li ho adjudica el primer jugador que aconsegueix els 11 punts (o una diferència de dos punts si se superen els 11).

En aquest esport es disputen competicions individuals i per equips, masculines i femenines, tant per als jugadors que competeixen dempeus com per a aquells que ho fan en cadira de rodes.

En el tennis de taula paralímpic els esportistes s’agrupen en onze classes, en funció del seu grau i tipus de discapacitat.

  • 1-10: engloben a jugadors amb discapacitat física o paràlisi cerebral, sent els de la 1 els més afectats i els de la 10 els més lleus.
    • 1-5: competeixen en cadira de rodes.
    • 6-10: ho fan dempeus.
  • 11: esportistes amb discapacitat intel·lectual.

La inclusió del tennis de taula en el programa paralímpic es va produir en els primers Jocs, els de Roma 1960, 28 anys abans del seu debut com a esport olímpic. Els esdeveniments per als competidors que juguen dempeus es van incloure en Toronto 1976, mentre que els jugadors amb paràlisi cerebral es van unir a Moscou 1980.

 

Aquesta modalitat, a nivell de competició, està transferida a la Federació de Tennis Taula de la Comunitat Valenciana.

Des de FESA desenvolupem accions d’informació, formació i escoles d’aquest esport.