Select Page

TIR AMB ARC

Encara que el tir amb arc paralímpic es va originar per a rehabilitar a persones amb discapacitat física, prompte es va transformar en un esport de competició.
L’objectiu d’aquest esport és simple: llançar fletxes tan a prop com siga possible del centre d’una diana que mesura 122 centímetres de diàmetre. Els esportistes se situen a una distància de 70 metres i encertar en la part central, que té només 12,2 centímetres d’amplària, suma 10 punts.

Els arquers es divideixen en tres categories. La Open per a arc compost i la Open per a arc recorbe engloben a esportistes que poden llançar dempeus, en cadira o amb ajudes per a mantindre l’equilibri, sempre que no necessiten realitzar cap adaptació en l’arc. En la W1, en canvi, competeixen aquells esportistes en cadira de rodes la discapacitat de les quals els obliga a realitzar modificacions en l’arc, ja siga compost o recorbe.

El programa paralímpic inclou proves d’arc compost i arc recorbe individuals i per equips. En individuals, venç el millor en cinc mangues de tres fletxes, mentre que en equips, els tres arquers disposen de 24 llançaments.

El tir amb arc és un dels esports històrics dins del moviment paralímpic. Disputat ja en els primers Jocs de Stoke Mandeville en 1948, ha format part del programa dels Jocs Paralímpics en totes les seues edicions.

 

Aquesta modalitat, a nivell de competició, està transferida a la Federació de Tir amb arc de la Comunitat Valenciana.

Des de FESA desenvolupem accions d’informació, formació i escoles d’aquest esport.